PROPERA MATRICULACIÓ: del 23 al 30 de gener. Subjecte a disponibilitat de places.
INICI DE CURS: Dilluns 30 de gener
Descarrega't el dossier de cuina per hobbie Hivern 2012: Informació cuina per Hivern 2012 (Informació sobre preus, monogràfics, horaris, temaris, condicions, etc.)
En molt poques ocasions dediquem el temps i l'estima necessària als plats emblemàtics de la nostra cuina tradicional espanyola, sent aquesta, una guia molt útil per conèixer la *microsociología culinària i restringida de cada cultura. Les cuines regionals, des d'una perspectiva sociològica, són un punt d'unió entre amics i coneguts, és una forma de reunir a aquestes persones que integren el món gastronòmic espanyol i, que en major o menor mesura, ho envolten. És crear una trena entorn d'olles, olles i cassoles. En certa manera, és una forma de defensa davant aquesta globalització del tercer mil·lenni, és una trinxera de resistència davant la irremissible deterioració dels sabors que configuren la cuina mediterrània en la seva versió espanyola.
No es tracta d'atacar a les modes o a les noves tendències, no es tracta de demolir la creativitat (mal entesa), fenomen que arrasa i domina a gran part de la gastronomia Espanyola, sense tenir en compte que: els genis són molt pocs i molts els imitadors. Gens d'insistir en el lent, però gradual, deterioració del concepte del rebost, qüestió tan lamentable com a inquietant en els moments en què vivim. Aquest mes, únicament pretenc una resistència passiva, una exaltació dels valors de sempre, davant la progressiva pèrdua d'identitat que afligeix a la cuina moderna espanyola, entre les quals trobem una molt devaluada cuina tradicional catalana, sumida com la majoria de cuines regionals i europees, en un procés de desnaturalització imparable. Per aconseguir els nostres objectius, generar polèmica amb els joves i “creatius” cuiners i deixar relliscar les seves teories sobre les noves tendències culinàries, el mateix em valen la gallina en *pepitoria, el *botillo del *Bierzo, els escabetxos de caça i els *galianos manxecs, que l'olla *podrida o “el *ofegat de *pesols”. Receptes superbes hi hagi on es trobin, que formen part d'un patrimoni cultural i d'una memòria *gustativa que els *gastrónomos ancians defensen amb vehemència, convençuts que s'està perdent un valuós llegat, enfront del com, no cal posar renúncies ni oblits.
En aquest pròleg sura el desig d'un compromís gastronòmic, una proclama que té molt de sentimental i d'autèntic. Si els nostres avantpassats poguessin retornar a aquest segle, probablement, pensarien alguna cosa molt semblant. Probablement tornarien a aquests vells establiments, bars i restaurants que, per la manera en què treballen la cuina – no sabem puix que temps-, són dipositaris d'una part substancial d'aquests sabors que s'esfumen entre les cuines d'inducció i vitroceràmica, els forns a convecció i microones, les olles de pressió i la cuina al buit, la “*superfamosa *thermomix”, els sifons generadors d'escumes, o les múltiples pólvores, pastes i líquids que suplanten els veritables sabors originals.
Sergi Meléndez i Giner
Director
usuarios online
Escola de Cuina i Pastissería Terra d'Escudella de Barcelona
C/ Bofarull, 46 08027 Barcelona
Telèfon 93.349.10.19